Activitat 2.5

Avaluació de l’aprenentatge aconseguit

En general tots van localitzar al menys en un lloc la joguina buscada, i en els que no apareixien els van buscar amb el cercador Google. D’aquesta manera van localitzar pràcticament totes les joguines que volien.
El càlcul de les diferències de preus i els totals que costaven les joguines els van resoldre de manera satisfactòria i només va caldre ajudar a quatre alumnes que presenten altres dificultats, però amb la col•laboració dels propis companys i companyes, van acabar per resoldre’ls correctament.
Pel que fa a les possibilitats econòmiques de les famílies va costar una mica que tinguessin en compte els problemes econòmics que algunes famílies sabem des de l’escola que tenen, si bé van semblar receptius a l’hora d’explicar-los que l’economia domèstica s’ha de tenir en compte i al final van fer alguna petita rectificació en el seu pressupost quan vam realitzar el debat en el grup classe, en el que van argumentar força bé les seves eleccions, tot i que a alguns els va costar participar, si bé ho van fer en major mesura del que ho fan normalment a la classe.

Avaluació tecnològica del disseny

El disseny de l’activitat ha permès que l’alumnat vegi la necessitat de fer una bona cerca quan utilitzem els cercadors com Google, de manera que no totes les pàgines que ens surten en primer lloc tenen perquè ser les més interessants pels nostres interessos.
La web del Carrefour, tot i ser la més atractiva i amb la que gaudien més, ha resultat ser la menys indicada per localitzar les joguines ja que les havien de buscar pàgina a pàgina i en canvi a les altres disposaven d’un cercador intern que els ha facilitat molt la tasca.
Com que ja estaven treballant amb eines ofimàtiques des de Cicle Mitjà fent-se els horaris i altres taules, no els ha costat massa fer la taula i omplir-la. En canvi han mostrat algun problema en l’ús de la calculadora del Windows, més per haver de preparar-se les finestres a la mida adequada per poder-les veure alhora que no per les dificultats en el seu ús.

Conclusions

Amb la posada en pràctica d’aquest treball, els alumnes s’hi ha implicat molt perquè el tema els era molt significatiu. Han resolt problemes matemàtics que els poden trobar en qualsevol llibre, però des d’una perspectiva molt més propera als seus interessos i per tant amb un grau de motivació molt més elevat. Ausubel, Novak i Hanesian, especialistes en Psicologia educativa de la Universitat de Cornell i que tenen a Vigotsky com a precedent, ja indiquen que per aconseguir que l’aprenentatge sigui positiu, la motivació ha de venir de la tasca mateixa a part de les motivacions externes, juntament amb l’aprovació de l’adult, i crec que en aquest treball s’ha aconseguit plenament.
Per poder fer la fitxa, l’alumnat ha hagut d’utilitzar els seus coneixements previs tant en l’ús d’Internet com en la resolució d’algoritmes, el que gràcies a la motivació els ha produït un aprenentatge a llarg termini, que és la base de l’aprenentatge constructivista.

Mapa conceptual

Fitxa activitat PAC 2.5

Títol: Quins regals m’agradarien pel meu aniversari?

Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora:
La activitat està dirigida a alumnes de 6è de Primària sota la supervisió del professor tutor. Es faran cerques per Internet i s’omplirà una graella del processador de textos Word o OpenOffice.

Descripció del problema de partença:
Els i les alumnes han de triar dos o tres regals que els agradaria rebre pel seu aniversari i decidir on volen anar-los a comprar.
Segons l’estructuració de problemes plantejada per Jonassen, ens trobem davant d’un problema mal estructurat. Es tracta d’un problema real que tenen els i les alumnes i que no té una solució predictible ni convergent. Per solucionar-ho caldrà que l’aprenent sàpiga navegar per la xarxa cercant la millor opció i seleccionar-la tenint en compte factors objectius com el preu de cada regal i factors subjectius com les possibilitats de les seves famílies per comprar els regals triats.
Malgrat ser un problema mal estructurat, no és massa complex. Els aprenents estan situats en una franja d’edat que reben moltes influències externes i normalment tenen molt clar què els agrada pel seu aniversari. Les pàgines web on hauran de realitzar la cerca els vindrà donat pel mestre i després hauran de fer operacions matemàtiques senzilles per comparar preus. Finalment, en funció dels seus interessos, dels preus i d’altres factors personals, hauran de fer la tria.
Pel que fa a l’especificitat del camp, es tracta d’un problema ben situat que ajudarà als estudiants a desenvolupar habilitats de raonament mitjançant la solució del problema plantejat.
Per tant podem dir que es tracta d’un problema del tipus de presa de decisions, ja que, malgrat el nombre de solucions és limitat, el nombre de factors a considerar i la importància que se li doni a cadascú, obligaran a comparar i contrastar els avantatges i inconvenients de les solucions alternatives i la decisió final estarà justificada per la importància que l’aprenent li doni a aquests factors.

Plantejament del problema als aprenents:
Donada l’edat dels aprenents i les característiques del problema, no presenta massa dificultats fer-los participar de la resolució del problema i és molt significatiu per a ells i elles. Se’ls proposa connectar-nos a unes webs per localitzar els dos o tres regals que voldrien rebre pel seu aniversari i que els busquin. En cas que no els trobin, hauran de seleccionar-ne altres d’alternatius.
Context de l’activitat: L’activitat es portarà a terme a l’aula d’informàtica de l’escola i s’utilitzarà el navegador i el processador de textos del centre.

Característiques dels aprenents:
Es important que se sentin competents en algunes àrees i activitats i en aquest sentit, la utilització d’eines de cerca informàtica els pot permetre sentir que les seves habilitats milloren. En aquesta etapa també és fonamental sentir-se integrat en el grup, formar-ne part d’ell i els jocs i les joguines que tenen els ajuda a relacionar-se entre ells. Per Vigotsky la interacció social és el context idoni per adquirir els coneixements propis d’una cultura. L’instrument més important d’interacció social és el llenguatge. El nen l’adquirirà mitjançant aquesta interacció social. Seguint el mateix autor, es troba en l’etapa Categorial (6-11 anys): El pensament del nen és més organitzat, va integrant la informació que li arriba de l’exterior i comença a tenir un coneixement de la realitat més significatiu i amb major sentit.
Segons Piaget estan a l’etapa de les operacions concretes (7-11 anys) en que apareix el pensament operacional. A aquesta edat els nens són capaços de realitzar actes mentals o operacions en resposta als canvis ambientals, poden reproduir al seu cap el que abans havien de fer a través d’accions externes.
Físicament, estan en una etapa de consolidació de l’equilibri motor assolit. I es produeixen els primers canvis com a conseqüència de l’activitat hormonal de la pubertat: augment de la musculatura, arrodoniment de la figura. També és l’etapa en que es porta a terme la construcció de la imatge corporal i de la identitat sexual.

Competències específiques a assolir:
A més de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds (el saber, saber fer, saber ser i saber estar) necessaris, els nois i les noies han d'aprendre a mobilitzar tots aquests recursos personals (saber actuar) per assolir la realització personal i esdevenir així persones responsables, autònomes i integrades socialment
De les vuit competències identificades per assolir a l’etapa d’educació obligatòria, els aprenents hauran de desenvolupar:

1.Les competències comunicatives:

• Competència comunicativa lingüística i audiovisual

2. Les competències metodològiques:

• Tractament de la informació i competència digital
• Competència matemàtica

3.Les competències personals:

• Competència d'autonomia i iniciativa personal

Pel que fa als objectius a assolir:

1. Localitzar la informació adequada utilitzant la xarxa d’Internet.
2. Reconèixer situacions-problema de l’entorn i utilitzar les matemàtiques per resoldre-les, triant els recursos que es considerin més adients i explicant-ne l’elecció.
3. Comparar diferents preus per trobar la millor oferta.
4. Valorar les possibilitat personals i adaptar-s’hi.
   

Continguts:
Els continguts han de contribuir a l’adquisició de les competències bàsiques:
1.Dimensió comunicativa:
a.Llegir i comprendre.
b.Parlar i conversar.
2.Estructures lingüístiques comunes.
3.Aprendre a ser i actuar de manera autònoma.
4.Convivència i valors cívics.
5.Matemàtiques:
a.Numeració i càlcul.
b.Resolució de problemes.
c.Raonament i prova.
Tal com recull el currículum d’Educació Primària de la Generalitat de Catalunya “Els continguts de l’àrea de matemàtiques, que integren l’ús de les TIC i dels mitjans tecnològics, expressen els aspectes fonamentals pel que fa als conceptes i als processos matemàtics que s’han d’anar desenvolupant a mesura que es va progressant en l’aprenentatge i ús de la competència matemàtica. Així mateix cal desenvolupar en l’alumnat actituds positives envers el coneixement matemàtic, tenint en compte la seva dilatada història i la seva contribució a la cultura”.

Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions per l’acció.
1.Es planteja el problema a l’alumnat, indicant que cal fer una cerca entre les pàgines proposades i triar entre 7 i 10 regals que els agradaria rebre si la propera setmana fos el seu aniversari.
2.Un cop triats els regals, hauran d’anotar-ne els preus en un document de text, per la qual cosa hauran de crear una taula que inclogui:
a.Imatge de la joguina.
b.Preu a cada una de les webs visitades.
c.Es pot considerar una joguina segura?
d.Valoració d’1 a 10
3.Seleccionar la millor oferta en funció del preu per a cada joguina i calcular la diferència de preu entre les diferents webs.
4.Analitzar els pros i les contres de cada joguina al mateix document de text de la taula.
5.Seleccionar-ne d’entre totes, les dues o tres joguines que voldrien i argumentar en una redacció els motius que els han portat a triar-les.
6.Posada en comú de les decisions i argumentacions preses.
7.Reformulació, si cal de la seva elecció.

Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts d’aquesta assignatura:
Per ensenyar cal saber com aprenen els alumnes. Si som capaços d’ensenyar de manera que per l’alumnat sigui connectat i relacionat, la majoria d’ells i elles aprendran. En portar a la pràctica aquesta proposta es té en compte el principi de l’aprenentatge significatiu d’Aussubel, Novak i Hanesian, i que tenen com a precedent a Vigotski, que van desenvolupar la teoria constructivista de l’aprenentatge en la que les adaptacions d’elements curriculars bàsics s’han de realitzar de manera que l’aprenentatge sigui funcional i tingui significat per a l’alumne, només així l’aprenentatge serà a llarg termini (en contraposició a l’aprenentatge memorístic).
Un altra aspecte fonamental és la motivació de l’alumnat. Perquè es doni aprenentatge significatiu, l’alumne ha d’estar motivat i per tant disposat a aprendre.
Crec que la meva proposta serà ben rebuda pels alumnes i per tant estaran plenament motivats per portar-la a terme. A partir d’aquesta motivació aplicaran els seus coneixements a la xarxa per aplicar-los a la cerca d’informació de manera que en un futur sabran com fer-ho fora de les xarxes socials en que es mouen habitualment (Fecebook, Messenger, etc). També els ajudarà a aplicar a la resolució de problemes els coneixements algorítmics adquirits a la classe. Un altre aspecte important a tenir en compte és que amb la discussió en grup i la presentació d’una argumentació escrita, podran interioritzar estructures argumentatives.
Té molt a veure amb el que hem estudiat en aquesta assignatura, especialment pel que fa als mapes conceptuals i als mapes mentals, ja que el que es tracta és que l’alumnat al qual va dirigida l’experiència adquireixi la capacitat de realitzar mapes mentals d’allò que estudia. També presenta molta relació amb la noció del canvi conceptual que s’ha de donar en l’aprenent per assimilar els nous coneixements i les seves relacions amb les activitats diàries. També serà important la posada en comú i l’argumentació en grup.

Avaluació:
L’avaluació de l’activitat no podrà tenir en compte el resultat final sinó que tindrà com a objectiu el procés seguit i tindrà en compte tant la participació individual com col•lectiva. Els ítems a avaluar seran:
1.Localitza les joguines que vol a la xarxa d’Internet.
2.En cas de no trobar-les, es perquè no hi són.
3.Planteja correctament els algoritmes matemàtics.
4.Comparar diferents preus per trobar la millor oferta.
5.Valora les possibilitat personals i s’hi adapta..
6.Argumenta correctament els motius de la seva elecció.

Miniactivitat PAC 2.3

Introducció
Per fer la primera part de la PAC he utilitzat el fil “Informàtica a l’Educació Infantil” de la carpeta CT Escola. L’a-map que he realitzat és la síntesi dels que van presentar la Noelia Zaragoza el 27-10, la Eva Requé el 4-10 i la Anna Montes el 7-10 i que es poden consultar a l’annex 1.
Es tracta de dues intervencions en el sentit que la informàtica a la llar d’infants no és imprescindible i una altra que argumenta en sentit contrari. El mapa resultant té en compte totes les intervencions del fil, encara que no hagin presentat l’a-map i es pot consultar en el següent punt d’aquest informe o al lloc dels cmaps compartits per Internet seguint aquest enllaç.
Informe
En aquest fil s’ha donat una interacció molt elevada entre els participants i pràcticament totes les intervencions estan relacionades, de manera que són repliques d’altres anteriors.
Les companyes que defensaven la visió sociodeterminista han incidit en el desenvolupament de l’autonomia tal com recull el currículum oficial, mentre que les tecnodeterministes van fer-se ressó del fet que els ordinadors ja formen part de l’entorn més immediat dels infants.
De les 18 intervencions que s’han donat en el debat, només 3 no han tingut cap altre missatge de rèplica o de recolzament. N’hi ha hagut 3 més que han donat lloc a la resta d’intervencions de rèplica i contrarèplica en un procés que ha contribuït a la construcció del coneixement per part de totes les que hi han pres part.
Crec que tant un bàndol com l’altre es van donar compte que els arguments del bàndol contrari també tenien la seva part de raó i per tant van enriquir-se mútuament.



Conclusions
Estic satisfeta d’haver realitzat aquesta activitat ja que m’ha permès aprofundir en els coneixements que vaig adquirir en les anteriors activitats i per tant poder seguir en la línia de canvi conceptual que vaig iniciar en practicar amb nous models d’argumentació.
Crec que la forma de presentar les activitats que hem de fer contribueix de manera notable a aquest canvi conceptual i en la millora de la nostra capacitat de realitzar models mentals per representar la nostra comprensió de sistemes, objectes i altres fenòmens. En canvi, crec que també seria just que es reconeguessin les hores dedicades per part de l’alumnat de l’assignatura augmentant el nombre de crèdits de l’assignatura, ja que supera àmpliament els 4’5 crèdits oficials.

Inpressions i reflexions sorgides al llarg de la miniactivitat PAC 1.3

En aquesta PAC he tingut la oportunitat de reflexionar sobre els conceptes que tenia de la ciència, la tecnologia i la societat, aplicats tots ells al món educatiu.
En primer lloc, he pogut donar-me compte de les connexions que hi ha entre tots els conceptes. Jo sempre havia pensat que alguna cosa tenien a veure, però no m’havia aturat a reflexionar sobre les implicacions que això suposa.
Un punt que m’ha cridat molt l’atenció és el que fa referència als mites sobre la tecnologia. Alguns d’ells estan molt estesos i molts dels docents amb els que he mantingut converses sobre el tema, els han utilitzat més d’una vegada, com per exemple el que parla de la democratització que suposa el poder utilitzar les TIC o el que parla de la neutralitat de les màquines. Evidentment, a partir d’ara, els aspectes socials els tindré molt més en compte i procuraré donar un enfocament no tant determinista a la utilització que faci de les TIC a les meves classes. En aquest sentit, comparteixo amb els representants del corrent CTS, que recullen les aportacions tant dels deterministes sociològics com dels deterministes tecnològics per tal de tenir també en compte tots els factors socials, econòmics, polítics o culturals.
En la nova societat que s’està formant, les TIC hi tenen un paper fonamental ja que obren un ventall de possibilitats molt més gran que el que ofereix l’ensenyament tradicional. El repte està en saber fer que aquests avantatges arribin a tot el món i no provoquin una major diferència entre aquells que hi tenen accés i els que no hi poden accedir. Tal com s’ha parlat abastament en el debat, hi ha qui pensa que els països subdesenvolupats tenen altres preferències abans de poder accedir a la tecnologia i qui pensa que si poguessin accedir-hi tindrien més facilitats per superar el seu estat d’abandonament. En el que si que hi hem estat tots d’acord és en el fet que aquesta situació ha estat provocada pels interessos dels països desenvolupats que han explotat als altres. Per això cal una conscienciació per part de tothom per intentar capgirar la situació.
Les teories de l’educació han trobat una eina molt important pel seu desenvolupament en la tecnologia educativa i segons com l’hagin utilitzat han donat lloc a una pedagogia en l’educació, molt centrada en els mitjans, o a una pedagogia de l’educació, en la que, a part dels mitjans, els participants i el context han adquirit una importància més gran. D’aquesta manera s’ha arribat a un nou plantejament pel que fa al disseny instruccional que tenint en compte el context sociocultural en el que s’ha de produir l’actuació, també inclou els materials didàctics i la forma en que es presenten, utilitzant les TIC en un procés que té en compte l’anàlisi de les necessitats, el disseny dels materials didàctics, de l’entorn de formació, i de la metodologia, la planificació i l’estructuració de tots els elements que formen part de la formació, la seva implementació i l’avaluació. Un aspecte a destacar sobre l’avaluació és que s’ha d’anar produint al llarg de tot el procés, de manera que no només tingui en compte el resultat final sinó que pugui anar incidint en qualsevol moment del disseny instruccional per millorar aquells aspectes que no s’ajustin a l’esperat.
Personalment, m’ha agradat poder treballar amb el C-map tools. És una eina que ja coneixia però que no havia pogut utilitzar-la tant a fons com ho he hagut de fer per realitzar els mapes conceptuals de la PAC. També m’ha semblat molt interessant la possibilitat de poder fer els a-map seguint el model d’argumentació de Toulmin, perquè trobo que t’ajuda molt a reflexionar sobre la premissa que vols aportar al debat i la conclusió a la que arribes al final del procés.
L’únic inconvenient amb el que m’he trobat és que la gran quantitat de conceptes que conté, fa que el mapa esdevingui un pèl gran per ser llegit en format paper, tot i que me l’he imprimit i he comprovat que es pot llegir. De totes maneres, com molt bé diu el consultor, hem de saber llegir els documents en pantalla, per la qual cosa he mantingut la mida original per tal que es pugui llegir sense cap problema amb l’eina zoom dels ordinadors.
Finalment, pel que fa al blog, és una eina que ja he utilitzat amb els meus alumnes i per tant ja n’havia iniciat un, la qual cosa m’ha permès crear-lo sense cap problema.

Mapa conceptual

Video tecnologia o metodologia

Un video per a reflexionar sobre l'ús de les noves tecnologies simplement com a instruments.



Interessant, no?

Avaluació inicial

Pel que fa a la pregunta 8 de l'avaluació inicial:

¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?.

La meva resposta ha estat: que l’entorn de la UOC ja té previstos la majoria de necessitats que tenim els estudiants. Pel que fa a les opcions de personalització, ja la tinc modificada amb aquelles dades que considero oportunes, entre les quals hi ha la fotografia meva.

El mapa conceptual que he fet a partir dels tres conceptes donats ha estat el següent:

Les meves conclusions han estat que crec que aquesta assignatura em permetrà comprendre molt millor en què consisteix la tecnologia educativa i com la podré aplicar a la pràctica per fer les classes més motivadores i efectives.

Com que sembla que també haurem de fer comentaris a les respostes d'altres companys/es donades a la pregunta situa't de l'1 al 10, aprofito per copiar les meves respostes:

Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: __7____
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __7____
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___9_____
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __2___
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __9___
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: ___2__
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ___2____
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __7____
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___5_____
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ___5_____

Bé i de moment això és tot. Ens seguim veient per aquest món virtual ...

Joana Sanz Montmany

Presentació

Hola a tothom.

Sóc Joana Sanz, tutora de 2n de Primària en un centre públic de Castelldefels.


Aquest Blog forma part de les tasques de l'assignatura Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació del segon cicle de Psicopedagogia a la UOC.