En aquesta PAC he tingut la oportunitat de reflexionar sobre els conceptes que tenia de la ciència, la tecnologia i la societat, aplicats tots ells al món educatiu.
En primer lloc, he pogut donar-me compte de les connexions que hi ha entre tots els conceptes. Jo sempre havia pensat que alguna cosa tenien a veure, però no m’havia aturat a reflexionar sobre les implicacions que això suposa.
Un punt que m’ha cridat molt l’atenció és el que fa referència als mites sobre la tecnologia. Alguns d’ells estan molt estesos i molts dels docents amb els que he mantingut converses sobre el tema, els han utilitzat més d’una vegada, com per exemple el que parla de la democratització que suposa el poder utilitzar les TIC o el que parla de la neutralitat de les màquines. Evidentment, a partir d’ara, els aspectes socials els tindré molt més en compte i procuraré donar un enfocament no tant determinista a la utilització que faci de les TIC a les meves classes. En aquest sentit, comparteixo amb els representants del corrent CTS, que recullen les aportacions tant dels deterministes sociològics com dels deterministes tecnològics per tal de tenir també en compte tots els factors socials, econòmics, polítics o culturals.
En la nova societat que s’està formant, les TIC hi tenen un paper fonamental ja que obren un ventall de possibilitats molt més gran que el que ofereix l’ensenyament tradicional. El repte està en saber fer que aquests avantatges arribin a tot el món i no provoquin una major diferència entre aquells que hi tenen accés i els que no hi poden accedir. Tal com s’ha parlat abastament en el debat, hi ha qui pensa que els països subdesenvolupats tenen altres preferències abans de poder accedir a la tecnologia i qui pensa que si poguessin accedir-hi tindrien més facilitats per superar el seu estat d’abandonament. En el que si que hi hem estat tots d’acord és en el fet que aquesta situació ha estat provocada pels interessos dels països desenvolupats que han explotat als altres. Per això cal una conscienciació per part de tothom per intentar capgirar la situació.
Les teories de l’educació han trobat una eina molt important pel seu desenvolupament en la tecnologia educativa i segons com l’hagin utilitzat han donat lloc a una pedagogia en l’educació, molt centrada en els mitjans, o a una pedagogia de l’educació, en la que, a part dels mitjans, els participants i el context han adquirit una importància més gran. D’aquesta manera s’ha arribat a un nou plantejament pel que fa al disseny instruccional que tenint en compte el context sociocultural en el que s’ha de produir l’actuació, també inclou els materials didàctics i la forma en que es presenten, utilitzant les TIC en un procés que té en compte l’anàlisi de les necessitats, el disseny dels materials didàctics, de l’entorn de formació, i de la metodologia, la planificació i l’estructuració de tots els elements que formen part de la formació, la seva implementació i l’avaluació. Un aspecte a destacar sobre l’avaluació és que s’ha d’anar produint al llarg de tot el procés, de manera que no només tingui en compte el resultat final sinó que pugui anar incidint en qualsevol moment del disseny instruccional per millorar aquells aspectes que no s’ajustin a l’esperat.
Personalment, m’ha agradat poder treballar amb el C-map tools. És una eina que ja coneixia però que no havia pogut utilitzar-la tant a fons com ho he hagut de fer per realitzar els mapes conceptuals de la PAC. També m’ha semblat molt interessant la possibilitat de poder fer els a-map seguint el model d’argumentació de Toulmin, perquè trobo que t’ajuda molt a reflexionar sobre la premissa que vols aportar al debat i la conclusió a la que arribes al final del procés.
L’únic inconvenient amb el que m’he trobat és que la gran quantitat de conceptes que conté, fa que el mapa esdevingui un pèl gran per ser llegit en format paper, tot i que me l’he imprimit i he comprovat que es pot llegir. De totes maneres, com molt bé diu el consultor, hem de saber llegir els documents en pantalla, per la qual cosa he mantingut la mida original per tal que es pugui llegir sense cap problema amb l’eina zoom dels ordinadors.
Finalment, pel que fa al blog, és una eina que ja he utilitzat amb els meus alumnes i per tant ja n’havia iniciat un, la qual cosa m’ha permès crear-lo sense cap problema.
Mapa conceptual
Cercar en aquest blog
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Inpressions i reflexions sorgides al llarg de la miniactivitat PAC 1.3
Etiquetes de comentaris:
educació ciència societat tecnologia,
NTICEDU
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


Quina passada de mapa!!!
ResponEliminaL'ús de colors ajuden a la coherència i a percebre la integració de la teva perspectiva. Jo vaig utilitzar alguna fletxa d'un color perquè havia de canviar el color enllaç per enllaç. I si predeterminava el color, tots els enllaços em sortien d'aquell color. Tu com ho vas fer?
ResponElimina