Activitat 2.5

Avaluació de l’aprenentatge aconseguit

En general tots van localitzar al menys en un lloc la joguina buscada, i en els que no apareixien els van buscar amb el cercador Google. D’aquesta manera van localitzar pràcticament totes les joguines que volien.
El càlcul de les diferències de preus i els totals que costaven les joguines els van resoldre de manera satisfactòria i només va caldre ajudar a quatre alumnes que presenten altres dificultats, però amb la col•laboració dels propis companys i companyes, van acabar per resoldre’ls correctament.
Pel que fa a les possibilitats econòmiques de les famílies va costar una mica que tinguessin en compte els problemes econòmics que algunes famílies sabem des de l’escola que tenen, si bé van semblar receptius a l’hora d’explicar-los que l’economia domèstica s’ha de tenir en compte i al final van fer alguna petita rectificació en el seu pressupost quan vam realitzar el debat en el grup classe, en el que van argumentar força bé les seves eleccions, tot i que a alguns els va costar participar, si bé ho van fer en major mesura del que ho fan normalment a la classe.

Avaluació tecnològica del disseny

El disseny de l’activitat ha permès que l’alumnat vegi la necessitat de fer una bona cerca quan utilitzem els cercadors com Google, de manera que no totes les pàgines que ens surten en primer lloc tenen perquè ser les més interessants pels nostres interessos.
La web del Carrefour, tot i ser la més atractiva i amb la que gaudien més, ha resultat ser la menys indicada per localitzar les joguines ja que les havien de buscar pàgina a pàgina i en canvi a les altres disposaven d’un cercador intern que els ha facilitat molt la tasca.
Com que ja estaven treballant amb eines ofimàtiques des de Cicle Mitjà fent-se els horaris i altres taules, no els ha costat massa fer la taula i omplir-la. En canvi han mostrat algun problema en l’ús de la calculadora del Windows, més per haver de preparar-se les finestres a la mida adequada per poder-les veure alhora que no per les dificultats en el seu ús.

Conclusions

Amb la posada en pràctica d’aquest treball, els alumnes s’hi ha implicat molt perquè el tema els era molt significatiu. Han resolt problemes matemàtics que els poden trobar en qualsevol llibre, però des d’una perspectiva molt més propera als seus interessos i per tant amb un grau de motivació molt més elevat. Ausubel, Novak i Hanesian, especialistes en Psicologia educativa de la Universitat de Cornell i que tenen a Vigotsky com a precedent, ja indiquen que per aconseguir que l’aprenentatge sigui positiu, la motivació ha de venir de la tasca mateixa a part de les motivacions externes, juntament amb l’aprovació de l’adult, i crec que en aquest treball s’ha aconseguit plenament.
Per poder fer la fitxa, l’alumnat ha hagut d’utilitzar els seus coneixements previs tant en l’ús d’Internet com en la resolució d’algoritmes, el que gràcies a la motivació els ha produït un aprenentatge a llarg termini, que és la base de l’aprenentatge constructivista.

Mapa conceptual

Fitxa activitat PAC 2.5

Títol: Quins regals m’agradarien pel meu aniversari?

Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora:
La activitat està dirigida a alumnes de 6è de Primària sota la supervisió del professor tutor. Es faran cerques per Internet i s’omplirà una graella del processador de textos Word o OpenOffice.

Descripció del problema de partença:
Els i les alumnes han de triar dos o tres regals que els agradaria rebre pel seu aniversari i decidir on volen anar-los a comprar.
Segons l’estructuració de problemes plantejada per Jonassen, ens trobem davant d’un problema mal estructurat. Es tracta d’un problema real que tenen els i les alumnes i que no té una solució predictible ni convergent. Per solucionar-ho caldrà que l’aprenent sàpiga navegar per la xarxa cercant la millor opció i seleccionar-la tenint en compte factors objectius com el preu de cada regal i factors subjectius com les possibilitats de les seves famílies per comprar els regals triats.
Malgrat ser un problema mal estructurat, no és massa complex. Els aprenents estan situats en una franja d’edat que reben moltes influències externes i normalment tenen molt clar què els agrada pel seu aniversari. Les pàgines web on hauran de realitzar la cerca els vindrà donat pel mestre i després hauran de fer operacions matemàtiques senzilles per comparar preus. Finalment, en funció dels seus interessos, dels preus i d’altres factors personals, hauran de fer la tria.
Pel que fa a l’especificitat del camp, es tracta d’un problema ben situat que ajudarà als estudiants a desenvolupar habilitats de raonament mitjançant la solució del problema plantejat.
Per tant podem dir que es tracta d’un problema del tipus de presa de decisions, ja que, malgrat el nombre de solucions és limitat, el nombre de factors a considerar i la importància que se li doni a cadascú, obligaran a comparar i contrastar els avantatges i inconvenients de les solucions alternatives i la decisió final estarà justificada per la importància que l’aprenent li doni a aquests factors.

Plantejament del problema als aprenents:
Donada l’edat dels aprenents i les característiques del problema, no presenta massa dificultats fer-los participar de la resolució del problema i és molt significatiu per a ells i elles. Se’ls proposa connectar-nos a unes webs per localitzar els dos o tres regals que voldrien rebre pel seu aniversari i que els busquin. En cas que no els trobin, hauran de seleccionar-ne altres d’alternatius.
Context de l’activitat: L’activitat es portarà a terme a l’aula d’informàtica de l’escola i s’utilitzarà el navegador i el processador de textos del centre.

Característiques dels aprenents:
Es important que se sentin competents en algunes àrees i activitats i en aquest sentit, la utilització d’eines de cerca informàtica els pot permetre sentir que les seves habilitats milloren. En aquesta etapa també és fonamental sentir-se integrat en el grup, formar-ne part d’ell i els jocs i les joguines que tenen els ajuda a relacionar-se entre ells. Per Vigotsky la interacció social és el context idoni per adquirir els coneixements propis d’una cultura. L’instrument més important d’interacció social és el llenguatge. El nen l’adquirirà mitjançant aquesta interacció social. Seguint el mateix autor, es troba en l’etapa Categorial (6-11 anys): El pensament del nen és més organitzat, va integrant la informació que li arriba de l’exterior i comença a tenir un coneixement de la realitat més significatiu i amb major sentit.
Segons Piaget estan a l’etapa de les operacions concretes (7-11 anys) en que apareix el pensament operacional. A aquesta edat els nens són capaços de realitzar actes mentals o operacions en resposta als canvis ambientals, poden reproduir al seu cap el que abans havien de fer a través d’accions externes.
Físicament, estan en una etapa de consolidació de l’equilibri motor assolit. I es produeixen els primers canvis com a conseqüència de l’activitat hormonal de la pubertat: augment de la musculatura, arrodoniment de la figura. També és l’etapa en que es porta a terme la construcció de la imatge corporal i de la identitat sexual.

Competències específiques a assolir:
A més de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds (el saber, saber fer, saber ser i saber estar) necessaris, els nois i les noies han d'aprendre a mobilitzar tots aquests recursos personals (saber actuar) per assolir la realització personal i esdevenir així persones responsables, autònomes i integrades socialment
De les vuit competències identificades per assolir a l’etapa d’educació obligatòria, els aprenents hauran de desenvolupar:

1.Les competències comunicatives:

• Competència comunicativa lingüística i audiovisual

2. Les competències metodològiques:

• Tractament de la informació i competència digital
• Competència matemàtica

3.Les competències personals:

• Competència d'autonomia i iniciativa personal

Pel que fa als objectius a assolir:

1. Localitzar la informació adequada utilitzant la xarxa d’Internet.
2. Reconèixer situacions-problema de l’entorn i utilitzar les matemàtiques per resoldre-les, triant els recursos que es considerin més adients i explicant-ne l’elecció.
3. Comparar diferents preus per trobar la millor oferta.
4. Valorar les possibilitat personals i adaptar-s’hi.
   

Continguts:
Els continguts han de contribuir a l’adquisició de les competències bàsiques:
1.Dimensió comunicativa:
a.Llegir i comprendre.
b.Parlar i conversar.
2.Estructures lingüístiques comunes.
3.Aprendre a ser i actuar de manera autònoma.
4.Convivència i valors cívics.
5.Matemàtiques:
a.Numeració i càlcul.
b.Resolució de problemes.
c.Raonament i prova.
Tal com recull el currículum d’Educació Primària de la Generalitat de Catalunya “Els continguts de l’àrea de matemàtiques, que integren l’ús de les TIC i dels mitjans tecnològics, expressen els aspectes fonamentals pel que fa als conceptes i als processos matemàtics que s’han d’anar desenvolupant a mesura que es va progressant en l’aprenentatge i ús de la competència matemàtica. Així mateix cal desenvolupar en l’alumnat actituds positives envers el coneixement matemàtic, tenint en compte la seva dilatada història i la seva contribució a la cultura”.

Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions per l’acció.
1.Es planteja el problema a l’alumnat, indicant que cal fer una cerca entre les pàgines proposades i triar entre 7 i 10 regals que els agradaria rebre si la propera setmana fos el seu aniversari.
2.Un cop triats els regals, hauran d’anotar-ne els preus en un document de text, per la qual cosa hauran de crear una taula que inclogui:
a.Imatge de la joguina.
b.Preu a cada una de les webs visitades.
c.Es pot considerar una joguina segura?
d.Valoració d’1 a 10
3.Seleccionar la millor oferta en funció del preu per a cada joguina i calcular la diferència de preu entre les diferents webs.
4.Analitzar els pros i les contres de cada joguina al mateix document de text de la taula.
5.Seleccionar-ne d’entre totes, les dues o tres joguines que voldrien i argumentar en una redacció els motius que els han portat a triar-les.
6.Posada en comú de les decisions i argumentacions preses.
7.Reformulació, si cal de la seva elecció.

Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts d’aquesta assignatura:
Per ensenyar cal saber com aprenen els alumnes. Si som capaços d’ensenyar de manera que per l’alumnat sigui connectat i relacionat, la majoria d’ells i elles aprendran. En portar a la pràctica aquesta proposta es té en compte el principi de l’aprenentatge significatiu d’Aussubel, Novak i Hanesian, i que tenen com a precedent a Vigotski, que van desenvolupar la teoria constructivista de l’aprenentatge en la que les adaptacions d’elements curriculars bàsics s’han de realitzar de manera que l’aprenentatge sigui funcional i tingui significat per a l’alumne, només així l’aprenentatge serà a llarg termini (en contraposició a l’aprenentatge memorístic).
Un altra aspecte fonamental és la motivació de l’alumnat. Perquè es doni aprenentatge significatiu, l’alumne ha d’estar motivat i per tant disposat a aprendre.
Crec que la meva proposta serà ben rebuda pels alumnes i per tant estaran plenament motivats per portar-la a terme. A partir d’aquesta motivació aplicaran els seus coneixements a la xarxa per aplicar-los a la cerca d’informació de manera que en un futur sabran com fer-ho fora de les xarxes socials en que es mouen habitualment (Fecebook, Messenger, etc). També els ajudarà a aplicar a la resolució de problemes els coneixements algorítmics adquirits a la classe. Un altre aspecte important a tenir en compte és que amb la discussió en grup i la presentació d’una argumentació escrita, podran interioritzar estructures argumentatives.
Té molt a veure amb el que hem estudiat en aquesta assignatura, especialment pel que fa als mapes conceptuals i als mapes mentals, ja que el que es tracta és que l’alumnat al qual va dirigida l’experiència adquireixi la capacitat de realitzar mapes mentals d’allò que estudia. També presenta molta relació amb la noció del canvi conceptual que s’ha de donar en l’aprenent per assimilar els nous coneixements i les seves relacions amb les activitats diàries. També serà important la posada en comú i l’argumentació en grup.

Avaluació:
L’avaluació de l’activitat no podrà tenir en compte el resultat final sinó que tindrà com a objectiu el procés seguit i tindrà en compte tant la participació individual com col•lectiva. Els ítems a avaluar seran:
1.Localitza les joguines que vol a la xarxa d’Internet.
2.En cas de no trobar-les, es perquè no hi són.
3.Planteja correctament els algoritmes matemàtics.
4.Comparar diferents preus per trobar la millor oferta.
5.Valora les possibilitat personals i s’hi adapta..
6.Argumenta correctament els motius de la seva elecció.

Miniactivitat PAC 2.3

Introducció
Per fer la primera part de la PAC he utilitzat el fil “Informàtica a l’Educació Infantil” de la carpeta CT Escola. L’a-map que he realitzat és la síntesi dels que van presentar la Noelia Zaragoza el 27-10, la Eva Requé el 4-10 i la Anna Montes el 7-10 i que es poden consultar a l’annex 1.
Es tracta de dues intervencions en el sentit que la informàtica a la llar d’infants no és imprescindible i una altra que argumenta en sentit contrari. El mapa resultant té en compte totes les intervencions del fil, encara que no hagin presentat l’a-map i es pot consultar en el següent punt d’aquest informe o al lloc dels cmaps compartits per Internet seguint aquest enllaç.
Informe
En aquest fil s’ha donat una interacció molt elevada entre els participants i pràcticament totes les intervencions estan relacionades, de manera que són repliques d’altres anteriors.
Les companyes que defensaven la visió sociodeterminista han incidit en el desenvolupament de l’autonomia tal com recull el currículum oficial, mentre que les tecnodeterministes van fer-se ressó del fet que els ordinadors ja formen part de l’entorn més immediat dels infants.
De les 18 intervencions que s’han donat en el debat, només 3 no han tingut cap altre missatge de rèplica o de recolzament. N’hi ha hagut 3 més que han donat lloc a la resta d’intervencions de rèplica i contrarèplica en un procés que ha contribuït a la construcció del coneixement per part de totes les que hi han pres part.
Crec que tant un bàndol com l’altre es van donar compte que els arguments del bàndol contrari també tenien la seva part de raó i per tant van enriquir-se mútuament.



Conclusions
Estic satisfeta d’haver realitzat aquesta activitat ja que m’ha permès aprofundir en els coneixements que vaig adquirir en les anteriors activitats i per tant poder seguir en la línia de canvi conceptual que vaig iniciar en practicar amb nous models d’argumentació.
Crec que la forma de presentar les activitats que hem de fer contribueix de manera notable a aquest canvi conceptual i en la millora de la nostra capacitat de realitzar models mentals per representar la nostra comprensió de sistemes, objectes i altres fenòmens. En canvi, crec que també seria just que es reconeguessin les hores dedicades per part de l’alumnat de l’assignatura augmentant el nombre de crèdits de l’assignatura, ja que supera àmpliament els 4’5 crèdits oficials.